Any 1997: A la tardor de l'any 1997, un grup de membres de l’entitat Taller d'Història de Celrà va portar a terme, desinteressadament i durant diversos dissabtes al matí, la neteja d’arbres i matolls que cobrien el fossat i les ruïnes d’aquesta fortificació, el Castell de Palagret. Va ser el primer pas per a la seva posterior excavació arqueològica. Un exemple d'estima del patrimoni col·lectiu i de la memòria històrica.

El Castell de Palagret.- Fa pocs anys les seves ruïnes restaven emboscades i oblidades dalt d'un turó, damunt la riera i un antic camí d'accés a Girona a través de les Gavarres, en plena vall de Palagret. Després que l'Ajuntament, en els primers anys d'aquest segle, l'adquirís de mans particulars hi ha organitzat diverses campanyes d'excavació, les quals han suposat la recuperació gairebé total de les restes arqueològiques.

La fortalesa que data dels segles X o XI és de planta quadrangular, lleugerament trapezoidal, de divuit a vint-i-un metres segons el costat. A l'angle sud-oest s'hi endevina una estança que podria correspondre a la torre del castell. Al costat nord, est i oest s'hi estén el fossar que l'envoltava tallat a la roca.

El senyoriu de Palagret fou inicialment del bisbe, primer en mans d'Elmerand d'Elna (916-920), per passar el segle XI a la Canònica de la catedral. L'any 1199 el feudatari Ramon de Peratallada el transmeté a Bernat de Sitjar junt amb altres pertinences que tenia en la parròquia de Celrà. A finals del XIII en morir Saurina de Palagret, el domini passà a ser administrat directament per la pabordia del mes de juny de la catedral.

El lloctinent o castlà del Capítol de la catedral al castell de Palagret era en començar el segle XIV Ramon Loreta i va retre homenatge i reconeixement de submissió al clergue Arnau Ponç, procurador de Dalmau de Pontós, canonge encarregat de l'administració de l'esmentada pabordia. L'obligació de residir al castell per part de la família Loreta anava inherent al càrrec, perquè a un seu descendent anomenat Lluc el batlle de sac del castell, Pere Lloberas, li imposà una pena per a no residir-hi. El batlle era el recaptador de les rendes que generaven els béns i drets de la senyoria i solia ser un dels pagesos importants del territori. Els Lloberas no es desprengueren de la batllia fins al 1527 per venda que feren a favor d'Anton Pujol, paraire de llana del mateix Celrà. Trenta anys després Grau Guinart, pagès, comprà els drets de la batllia per 100 lliures. Des d'aleshores i fins al segle XIX els successius hereus de can Guinart d'Orriols o de la Vila desenvoluparen aquesta funció a compte de la Canònica de la seu.

Per les restes de ceràmica trobades en la primera excavació degué ser abandonat abans del 1500. D'aquesta etapa deriva el nom popular de castell de Mabarrera, en quedar integrat dins les terres del mas Barrera les ruïnes del qual es troben molt a prop.

Els patrons de Celrà són Sant Sixte i Sant Tou (Altres noms com se'l coneix: Hou, Thou, Teovald i Theovaldo). Actualment, la Festa Major de Celrà es fa coincidir amb el primer cap de setmana del mes de maig. Però des de molt antic se celebrava el dia del patró del poble, Sant Sixte, el 7 de maig i la Festa Petita o d'estiu amb Sant Tou el 17 de juliol.

Aquest canvi de dades es va fer el 1969, any en què l'Ajuntament va fer una consulta popular on es demanava a la població si calia continuar celebrant la festa major com sempre, és a dir, el dia 7 de maig caigués quan caigués o traslladar-la a un cap de setmana, adduint fer aquest canvi per motius econòmics i laborals. El total d'enquestes contestades va ser de 297, i el resultat va ser:

• A favor del canvi de dates: 251 (84,5 %)

• En contra del canvi de dates   27 (  9,7 %)

• Indiferents: 19 (   6,3 %)

A la sessió de l'Ajuntament del 27 de març de 1969 i en vista de l'anterior resultat, es prengueren els següents acords: s'aprovà fer la festa el primer diumenge de maig i el dia anterior. S'acordà també que el dia 7 de maig es farà missa en honor del sant patró, les escoles religioses i nacionals faran festa i les oficines municipals romandran tancades. S'aprovà amb els vots favorables dels set regidors i amb el vot en contra de l'alcalde, que va al·legar motius religiosos per no fer aquest canvi (Font d'informació: Rossell Ferrer, Artemi. "Petites Històries del Celrà d'abans". Taller d'Història de Celrà. Celrà. 2018, 161-172).

Entre els actes de la festa major és tradicional l'ofici solemne amb acompanyament d'orquestra, i a la sortida d'aquest acte hi ha la tradicional ballada de sardanes a la plaça de l'església. Abans, era el moment en què es comentaven els últims esdeveniments del poble, es podien tancar negocis i altres intentaven encetar un festeig.